LA NOVA RAMBLA IBERIA (1995-1997)

Foto: Google Maps

El 28 de Setembre de 1995 un camió es va enfonsar mentre circulava per la Rambla Ibèria creant un sot de 8 metres de profunditat i 10 de diàmetre (tal com informa La Vanguardia del 29/09/1995) sortint el conductor il·lès. Les causes de l’accident ja indicaven al col·lector d’aigua que passava just per sota. L’accident es produí a la rampa d’ascens del pont que en aquells moments era la Rambla Ibèria , un pont que evitava els ferrocarrils catalans. Dies enrere s’havia senyalitzat un sot que havia aparegut a la calçada però sembla que ningú pensés que aquest seria el començament dels dos anys de problemes que aquest accés a la ciutat produiria .


Tan és així que no trobo cap notícia de la reparació del forat i que la Rambla Ibèria es va reobrir al trànsit amb la mateixa configuració que abans de l’accident.

Quasi un any després, el 08 d’agost de 1996 , es torna a produir un altre accident on es veuen involucrats dos vehicles (La Vanguardia 09/08/1996) . Un d’ells, ocupat per un matrimoni de Sabadell, acaba al fons d’un nou forat de 10 metres de diàmetre i 7 de profunditat i l’altre, amb dos joves al interior, es queda inclinat just a la punta. S’apunta com a causant del nou forat les pluges que caigueren en dies anteriors.

Aquest cop ja s’anuncia que s’ha de renovar el col·lector (La Vanguardia 10/08/1996) i per això quedarà tancada per, com a mínim, un any (La Vanguardia 13/08/1996).

NOUS ACCIDENTS

Quan tot plegat ja estava encarrilat per la solució del problema, comença ‘la segona fase’ de desastres lligats a la Rambla Ibèria. El 30 de setembre de 1996 (la Vanguardia 01/10/1996) es produeix un nou accident. Una noia mor quan circulava per la Rambla Ibèria amb els accessos teòricament tancats a la circulació. El tema comença a ser greument preocupant que fins i tot l’alcalde rep un semàfor vermell a la contraportada de La Vanguardia del mateix 01/10/1996.

L’ajuntament licita finalment les obres al gener de l’any següent (La Vanguardia 20/01/1997) i que farà que la Rambla Ibèria deixi de ser un pont sobre els ferrocarrils catalans per convertir-se en un pas soterrat per sota de la via. L’alcalde, en una entrevista publicada l’1 d’abril de 1997 (La Vanguardia 01/04/1997) manifesta: “—He tenido que aguantar el chaparrón de una cosa que en su día se hizo mal. He intentado ser muy discreto, pero ahora que hay más perspectiva, hay que decir que hemos pagado el error de un inteligente que puso toneladas de tierra sobré un colector sin reforzarlo. ¿Cómo puede ser que aquel señor tuviera un título?”

ACCIDENTS LABORALS A LES OBRES

El 19 d’agost de 1997 (un any després de produirse el segon sot) mor un treballador a les obres d’arranjament de la nova Rambla Ibèria (La Vanguardia 20/08/1997 , ABC 20/08/1997) convertint-se en la segona víctima mortal, i el 4 de setembre de 1997 es torna a produir un accident laboral amb tres treballadors ferits “cuando se desplomó una pared lateral delviejo colector que están sustituyendo. Los trabajadores quedaron sepultados por las losas de hormigón que les cayeron encima” (La Vanguardia 05/09/1997 -portada suplement VIVIR- , -interior-) el que provoca la indignació sindical (La Vanguardia 06/09/1997).

UN MALSON PER L'ALCALDE I ELS CONDUCTORS

Malgrat tot l’alcalde declara que s’està treballant en les condicions adequades (La Vanguardia 11/09/1997) i que “parece que sea un lugar gafado” y que “hay noches que sueño con la rambla Iberia”.

Durant tot el procés de les obres els accessos a la ciutat pel centre des de l’autopista es converteixen en un malson per a molts conductors, que durarà fins a la finalització definitiva de les mateixes (La Vanguardia 17/12/1997 , La Vanguardia 03/03/1998), molt després de la seva inauguració oficial (La Vanguardia 12/12/1997).

Al tram final de les obres l’alcalde anuncia que li canviaran el nom al carrer per un altre amb més ‘ganxo’ consensuat amb els veïns(La Vanguardia 11/12/1997 , El Mundo 06/04/1998 ). Finalment és evident que en algun moment es descartà perquè a dia d’avui continua portant el nom de sempre.

Quan ja es dona tot per acabat, després de dos anys de problemes, obres, cinc accidents i dos morts, un 27 de desembre de 1997 el 9Nou publica que la Generalitat declara il·legals les obres de la Rambla Ibèria (notícia de la que es fa ressò El Mundo al dia següent) Com explica La Vanguardia del 30/12/1997 resulta ser una broma aprofitant el dia dels Sants Innocents que el diari madrileny publica sense contrastar (exemple del que no sempre ens hauríem de creure el que escriuen els diaris)

Actualment, quasi 15 anys després de produir-se el primer sot la Rambla Ibèria torna a estar d’actualitat en el marc de la remodelació i perllongament dels ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell. El col·lectiu Sabadell Cruïlla proposava al 2007 convertir-la en un passeig arbrat. Sembla que això s’ha desestimat però el soterrament de l’estació d’entrada a la ciutat (Sabadell Estació) l’afectarà d’alguna manera (El Pais 01/07/2007 ).